El cel és blau, blau de Déu;
l'amor meu,sempre que veig la mar,
és color d'esperança.
L'enamorada no és aquí,
aquest poema que escric
el llençaré a les onades.
Besades de sal, glopades,
jo sempre t'he estimat així:
com estimo la mar blava
plena d'escates salades
amb regust de fonoll marí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada