No sé mentir-me. Aquest dibuix,
entre els pocs objectes que he guardatde tu, fa mil anys que me'l miro.
Potser no te'n recordaràs,
però l'últim cop que ens vam veure,
al saló blau, un diumenge que sortíem,
encara ebris, de les llums del teatre,
vaig posar un instant la meva mà
a la teva espatlla i el temps s'aturà.
Ja ho veus, la meva mà t'ha recordat
des d'aquell dia. Sovint he sentit en ella
la sensació que s'estremia i et buscava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada