Obro els ulls, veig el món
penjat del fil d’una teranyina,
la cara de l’instant que neix.
Sé que sóc un començant
que s’ensinistra. La pragmàtica
dels llibres discrets m’ensenyarà
els procediments i les mesures.
Per aprendre’n les interferències,
en tinc prou amb la consideració
de la fulla que cau de l’arbre,
o l’arquivolta que embelleix
la curvatura de la dovella
i sosté la glòria del geòmetra.
No té forma, el talent, ni lloc
ni cos per marcar la gravetat
d’aquesta nova arquitectura.
Amidar l’art, de jove, fa l’ofici
i m’entretinc en fer projectes;
quan sigui savi o vell, tornaré
a recapitular-vos-en les obres.
