diumenge, 16 de desembre de 2007

B & N 17



Murs endins, vaig encovar-me
en els còrrecs eclesiàstics.
Ulls beguts, llavis de teia,
sentia el vòmit de l’ardiaca
quan li esmenaven la tonsura.
Les galtes se li esgrogueïen
i la llum pàl·lida es gronxava
en el caire d’un quiet vespre.
Ningú no hi pot fer res, l’hora
capcinejava i se m’adormia.