Demano el cafè, la copa, i encenc
de costum el cigar que m’escanya.
Llegeixo a la premsa que en Banyeta
fa vacances i a un gall l’han capolat:
Fet i fet, excessos de butxaca grassa.
Passejo per ignorar-ho tot i el rellotge
esclafa una altra hora que he perdut.
Un cor de veus blanques desafina
seguint la parsimònia d’un gànguil
camallarg. El mestre d’orgue malda
en l’afany de compassar els brivalls
i la canalla, ja se sap, ronseja.
Darrere l’absis de la prioral
m’ha semblat veure, cap cot, un àngel
que duu les sabates foradades.
Torno rabent a casa:
els Pastorets ja no són el que eren
i a mi no em proven els licors forts.
