Setanta-un mil noranta-vuit,
a sota mateix de casa
grosses veïnes beuen riures.
La sort se’ns tira a damunt,
una picossada de milions
que fa obrir l’ull a molts.
No sabia què fer-ne
de tanta indiferència
el dia que obríem els regals,
i no ho dic mal fingint.
Què vols que et digui, Tonet?
De sempre he sabut
que en el joc no faré mai el ple.
Sóc massa ric, per això no jugo.
