Una illa de felicitat menuda
a la deriva enmig del Mercadal.
El cel envileix de nou i amb mà traïdora
esquitxa monedes en forma d’estel,
just havent patit deu dies de treva:
ara podem tornar a trepitjar-nos
l’ull de poll i clavar-nos les dents.
No passarà res. Vindrà la nit
i, amb espasmes d’ofegat,
d’una queixalada ho engolirà tot.
