divendres, 11 de gener del 2008

B & N 43


La claror de la tarda se’n va a jóc
i ens queda un aire prim d’efluvis
que exhala la terra. Vespreja,
i s’encén la brasa que a poc a poc
cremarà tot sentiment endurit
per l’urc que ja se n’ha fet llenya.
Som fullatge sec a punt de ser cremat
i el foc ens confereix sentit a la vida.
La fumassola, quieta i abnegada mare
de la cendra, s’ajau damunt l’hivern
quan lentament encenem vorades,
una feina de tros que s’ha fet ritus
quan la llum del dia torna a créixer.
Hem estat sols, traüllant per vessar
dins el cup l’imprecís record d’una
terra trencada, tot el món nostre.
Vespreja, i l’oratge que endevino
va tot ple de sentors de renúncia,
i a mi em tremolen una mica les mans
feliç de partir-nos el fum i el gebre.