dijous, 10 de gener de 2008

B & N 42


Cau la solpostada als braços d’una geografia amable.
Terra d’esforç, tallada d’amples rieres i camins fondos:
Rocabruna, Camps del Vent, Puigbacona enllà del secà,
Sant Blai aturonat que guarda l’horta, Campdevaques,
Les Fulledes, Mascabrers tot ensorrat, Els Pagesos
devora el cementiri clos que traspua eternitat.
Em torna un gust placentós del passat i cobro records.
Encara sento a l’empedrat l’eco d’antigues rodes de carro
i em revé l’abeurador que feia vinclar el coll a les mules.
Rodolo avall pel camí de les Fonts i no hi trobo res
del que un dia vas explicar-me: pendissos d’avellaners
i espessos emparrats de raïms mel·liflus que s’enfilaven
per les parets dels masos. Del temps que vàrem conèixer,
ens queda una teulada aterrada i monyons de marges caiguts.
Les soques descarnades esventen clams, i la reïna dels pins,
esbarzers i argelagues s’han fan els amos dels costers.
Travessant camins de la memòria, deixo passar les hores
i sento la recança d’aquesta galant vila, racó dolç i ombriu,
que s’asseu als peus de les isardes boires de la Mussara.
Serà just d'estimar-la.