Ahir, mentre el son em venia,
tan clar un teu somni s’alçava:
un corc foradava el blau del cel
que un núvol, injectant l’agulla
a la camisa solar, havia ensagnat.
Caminava per la vora del buit
i guaitava castells de vent,
la lluna urpada de fonda nit.
Avui diumenge,
tot és més persuasiu.
