Un nou dia corre tapissos i tramunta el fosc,
un pas difícil si els sols es fingeixen ocults.
Amb desfici, t'avens a ensenyar-me camins teus,
despullada i feliç geografia per conèixer.
Dòcil jo, m'aniré encauant al fons d'un pit
quan les complicitats vagin d'un cos a un altre,
i deixarem, posseïts, que ens avingui l'abraç
just enervant-se saons als camps d'userda.
