dimecres, 16 de gener de 2008

B & N 48


Ara plou, i les gotes llisquen
per la cara molla d'un fanal.
Dessota els vidres moixos,
na Eubea escup enlaire
maleint la seva mala sort:
l'hidròpic ni li ha pagat
i l'honra li queda impura.
L'hora tardana febreja
i la crida pel seu malnom,
vol que abdiqui. No hi ha lloc.
Des del trespol on ara em trobo,
aguaito tres esclaves jòniques
fent recompte dels seus mals.
Tots escoltem l'arpa de la pluja.