dissabte, 26 de gener de 2008

B & N 58


A la Porxada vallesana, avui,
s’alçaran dretes sense crosses
paraules estranyes, indicibles,
metablogositats catòsfèriques,
per dir-ne algunes de novelles.
Totes tenen drets a l’opulència
i a fer-se independents,
a creure’s bones o dolentes,
a ser noms de termes socials,
per exemple, nanoblogging:
em dono d’alta o no existeixo
a la twitter/catosfera.
Facebook, ara ho entenc!
no convé que caigui en un teu
oblit, que tu si que ets decisiu
i no em vols distret en una risible
posta de sol, com la de l’altra dia.
Serà el meu dret, justament,
esguerrar versos a les trinxeres
dels desagraïts, els poc erudits
que no dominem el nou argot,
aquest que usa la blogocràcia.
Per cert, he sentit ciberdemocràcia?
En aquesta revolució catosfèrica
ens hi veurem molts al front 2.0,
d’estilistes i d’arribistes, de tota
mena d’enxufats de la postguerra
que va començar fa trenta anys.
Amb el temps, tot perd el seu encant,
i vindran d’altres al renovament
i a dir-nos que som antics i obsolets.
Tothora uns pugen i altres baixen,
això ho sap el més obtús talent,
i no faig del vers al·legoria,
que tot realisme és afligent.