dimarts, 29 de gener de 2008

B & N 61


Ahir tenia una capsa plena de versos
dins d’una bombolla d’aigua de sabó.
Em sentia feliç i ric, jugant amb ella
i amb els meus mots que guarden dolç,
com el vi de missa que no goso obrir.
S’ajuntaven tots per no dir res, i jo,
poeta clown que fa el triple salt mortal,
els encetava de cop per beure-me’ls
d’un sol glop. No crec que comprenguis
com em sedeja el mal moment. T’he dit
que m’esclatà als dits, i sabem tu i jo
que un esclafit talla veu i temps i món.