dilluns, 28 de gener de 2008

B & N 60


Malgrat tu, escultor coix de marbres, vivifícam els peus
amb ales ambrades. Només hi ha el Silenci al meu costat
quan cauen les dotze campanades per damunt la capella.
La mitjanit m’ha tocat els dits humits amb plors de llots.