I per tant, Margarida,
convinc que era el teu besavi
qui antany guerrejava sarraïns
dalt els contraforts de Prades.
Et vas clausurar entre vinyes
daurades a Bonrepòs
quan el nostre bon rei Martí
extingí el Casal de Barcelona.
Tantost t’he vist al carnaval,
m’ha verdejat la història.
Veig clar el teu posat radiant
que fa volar rulls albíssims
davant la carn dels cèlibes.
