dimecres, 13 de febrer de 2008

B & N 76


Vagarejo en viatge de recerca,
duc xiruques i un gaiato de freixe
(massa ajuda al plumbós
de les nostres serralades),
bavegen barbats cumulonimbus
i em tremoleja l’abric de pluja,
cap amic no em segueix les passes.
Ni tu, ni ningú altre, pot fer per mi
el camí: no és gaire lluny la fortuna.
Potser és arreu on l’aigua corre,
o allà dalt on sopen les estrelles.
Per lluny que sigui, hi ha un espai
sense límits per aprehendre
que es troba més enllà dels turons.
A trenc d’alba, a la fou de Portadeix
i a l’aiguavés hi ha camins incerts,
marrades denses, penjolls urgents
de malguany al reclam de l’espadat.
M’esperaran a la cita fins que arribi,
fosc de tot el dia, sense esglaiar-me.