Cabeça Negra, a l’esbat de l’herba frisa.
Tornes del sol i et retalles a l’esguard
del cobalt i de l’atzur que sura a la roca
despullada, decantes els arbres, dibuixes
la ratlla mínima que talla el blau i el verd.
Com se m’obre la tan fina corba del teu cos
quan veu com ens agafem de les mans!
