És llarga la platja que s’estén als teus peus;
camines i la tarda et guanya cap al meu port.
La balandra s’espera, mires sense entrar-hi,
veus com m’afanyo a desfermar el corrent
que ens durà a la mar convulsa d’escuma,
el remolí que ens rebolcava, entrellaçats,
per un estiu que vam omplir de sal i de sol.
