dimarts, 11 de març de 2008

B & N 103


Era a l’estiu i era el tren de Flåm,
el que pujava amb afany cap a Myrdal.
Ens enfilàrem al comboi vuitcentista
que barrinava crestes, salvava torrents
esgarrifosos, petjava neu impol·luta
i exhibia opulència d’aigües gèlides.
Un matí com el d’avui, ens abocàvem
a les finestres i als blancs opalins,
lliscàvem per uns verds mai no vistos,
bevíem la claror alba de la boira baixa,
ens sacsejaven gotes brusc-excitades
esquitxant-nos el rostre. Aiguamans
per a la fe de la nostra memòria, avui
que a les tres, a la vall del Voss, és fosc.