Xucles vida i em retornes vida.
Ets tu, merescuda al cap dels anys
qui te m’has tornat una flor groga.
Has acudit fa dies pels camins lents
de la primavera i aquest esclat floral
me’l crec. Obstinada fe que floreix.
Ens perdrem, caminarem dia i nit
endins del bosc fins trobar el sopluig
de les fresies que lentes s’exhalen.
