dijous, 13 de març de 2008

B & N 105


A la riba de l’eternitat
res no pot esvanir-se;
cap vel ni cap llàgrima
no poden tapar el seu rostre.
La teva barca és petita
i allò que n’ha sortit
no pot ésser recuperat.
Només pots oferir
tota la dolça verema
dels teus dies, tots
els afanys i espigolaments
de la teva ocupada vida.
Hauràs tornat a casa
fundat pel cerimonial
de les veles que has hissat,
dels estels que han escoltat
la creació vibrant del teu cor.
Des de l’ombra, sentiré
com cantes als teus fills,
per tal que naveguin.
No estem fets per al repòs,
sinó per a la llibertat difícil
que ens ensenya el camí.