dijous, 27 de març de 2008

B & N 119


La vida del núvol és efímera,
i la pedra que no ha estat treballada
mai no serà provisió dels magatzems divins.
En canvi el meu desig és més cert,
perquè discorre en forma de camí.
Quants meandres caben encara en la meva vida?
Només el camí té importància, perquè és el que dura,
i no l’objectiu, que tan sols és il·lusió del viatger.
Totes les contradiccions m’obliguen a créixer,
per això em desgasto en el frec a frec amb la vida.
És l’únic camí, d’aquí neix tot allò que sóc,
l’incessant moviment que m’engrandeix.