Has guanyat el repòs dels naufragis,
després de baixar, amb passes lentes,
graó a graó, l’escala que du al desamor.
Ara ho veus bé en l’arbre que és son
aparent i mesura d’extrema lentitud
estès al sol. I no li manquen estels,
ni onades, ni murmuris de còdols rodons
als llavis de la mar. Però ve a podrir-se,
perquè li manca l’essencial per viure.
