dissabte, 29 de març del 2008

B & N 121


Passem les tardes al balcó, i les altres parelles
baden davant aparadors il·luminats. En silenci,
clandestí, faig jocs de mans per entretenir-te.
Voldria ser un mag, m’agradaria poder escapar
d’aquí, fart de la condemna quan toquen les sis
al rellotge dels Paüls i no sembla que avanci, no,
però sé que voldries girar-te i dir-me que sí,
que passaríem el semàfor tricolor i ens perdríem
camins enllà per veure els cirerers en flor,
no aturar-nos fins trobar la drupa roja i carnosa,
dolça per a nosaltres després de gastar tant plaer.
Penso en el privilegi de tenir-te a la vora i ara caic
en què no t’he preguntat el nom. Tu com et dius?
No cal fer-ho complicat, a mi diga’m “pallassot”.