dissabte, 1 de març de 2008

B & N 93


Volen qui-sap-lo, amb piuladissa bàrbara,
estornells dins el solell al caure la tarda.
Batzega el brancatge i aviat també es doblega.
Me’ls miro i l’ocellam s’amaga entre les rames
abans que la nit imposi el seu silenci.
Embadalit, deixo que la foscor m’atrapi
i m’endinso en l’atri d’un so enigmàtic.