Pensava que te m’havies perdut
i t’he buscat en el mirall del mar,
en el despertar d’un sol mudat,
al trenc encès de l’albada.
A l’hora de seguir el teu rastre,
em depassa la fascinació de tenir-te
prop i veure com te’m descabdelles
pels costers eixuts del Picarany,
camí enllà del Puig d’en Cama.
El celatge tot just emblaveix
i te’m confons entre el tràfec
d’uns avions, el cobalt dels rostolls
i el sutge d’unes ginestes cremades,
tot per empedreir el crepuscle.
No t’equivoquis i facis marrada,
que és ara que et veig perduda
i faig via per atrapar-te.
