Primer obre un ull,
adés obrirà l’altre...
Peresa i droperia
al deixar l’entreson:
la nit es fa dia
molt a poc a poc.
Pel camí de ronda
m’empeny el serè,
endevino lladrucs,
un gat surt de caça,
s’emancipen núvols
i es dispersen taques
d’un cel menstrual,
s’escruixen rames
i el vent arremolina
fullaraca a munts.
Ho guardo tot
a la mala memòria,
per als anys que vindran.
