dissabte, 5 d’abril del 2008

B & N 128



Imaginar-te floral, pensar-te a recer
de tots els espants, lliscar com un fil
d’ambre pel teu cos, sense prudència.
Desembolicar tot el neguit que de tu
encara no sé i partir-nos les rialles
i les paraules noves. Si ara ens acuiten
altres pors, que siguin vanes, invisibles.
Te m’has tornat un desfici, un lliri d’aigua
que se’m descabdella per l’ample del pit.