diumenge, 6 d’abril de 2008

B & N 129


Cap a mil nou-cents nou vas pintar
un poble escalonat, paisatge tangible,
gairebé irreal de llum. I és el poble
que aquest matí em miro, espès de boira.
Quan passo el pont de la riera recordo
que a una llegua d’aquí també vas pintar
un nen que reconec, de sols quatre anys,
alts xiprers i ell a les escales de l’ermita.
Llangardaix pacient que rebia un centimet,
i atalentats l’un i l’altre no teníeu per viure.