Cames que caminen pel bosc,
sense fressa, i senten tremolejar
la verda remor del boix. Què en sap,
el pinzell que obeeix la mà, del signe
que surt del cor i s’inscriu a la pedra?
D’ànsies se n’alcen a cada instant,
i és la teva la que et val. Tremola,
el traç que tem un dia perdre’s
i calques camins a la memòria.
