dimecres, 7 de maig de 2008

B & N 156


Sentim recança del que vam ser
i tornem a agafar-nos de les mans,
sabent que les incerteses d’ahir,
les pors privades que ens segaven,
s’han dissolt en el plaer de l’aigua
de la font, que se’ns ha fet vida.
Avui ens fem poques preguntes,
deixem que ens vincli dòcilment
l’incendi que ens atrapa: el roig
color crepuscular; el record
de les fines carenes i els estimballs
que hem resseguit fins arribar
on som ara. ¿Calia viure al tot o res,
desitjant posseir la vida? Hem après
que és ella qui ens posseeix i ens refà
a cada instant, fins al darrer alè.
Esventem l’entrenyor sense de la troca
tallar el fil: arribem ja al contrapunt.