dissabte, 10 de maig de 2008

B & N 157


Cau l’aigua en torrentera,
i la pluja és una benedicció.
Se m’aprimen els afanys
tancats dins d’un cambró,
depriment. Miro els balcons
i ningú mira al carrer: el cel
és un llençol humit i fosc.
Vora meu una llum vacil·la,
i sense cap companyia
em carrego un dia més al coll,
feixuc, d’un calendari sens fi.