Ja no sents com van caient les hores.
Tampoc el soroll estrident dels cotxes
ni els xiscles dels nens que van a escola.
Vençuda, els ulls rojos i enterbolits,
alguna cosa se’t torça a dins
i te’m tornes putxinel·li sense mà.
Encara que siguis una girafa colltorta,
vella, apedaçada, cansada de viure
en aquesta ingrata selva d’asfalt,
et mereixies un millor descans.
-No, si el final no compta –escolto-.
No tinc res més a dir i se’m perd el gest.
