Ulls al cel, amb ales de paper,
intentaré volar una mica lluny.
Entre tots hem tingut un fill
i ens hem d’admetre putatius.
Tot està clar: ens citem armats
amb un frac i una estilogràfica,
els autors més atipats de gana,
els que sense conèixer-nos
ens mirem bé, polim pàgines,
flairem negocis emergents,
emancipem l’urc, bloguegem,
tenim el gregarisme encalmat,
som gentils amb un got a la mà,
ens reconeixem definitivament
aborígens de la Catosfera,
avui descaradament infidels.
I és que tots, passant dòcils
pel subtil cos d’una agulla,
hem fet cap al paper cuixé.
Proveu d’agafar-me, tossuts,
que jo intento volar i no puc.
