diumenge, 6 de juliol de 2008

B & N 161


Copa de llum que m’he begut

d’un sol glop, seguint el rastre

corrugat que tramunta la serra.

Voldria poder errar el camí,

poder triar la meva ruta,

moure’m amb l’esperit del roure

solitari arrelat a La Moixera,

vora el barranc verdejant.

Se’m remou l’hora del capvespre

quan encara ens queden camins,

però l’entrefosc n’ocupa

tots els racons de la fugida.

Campanes branden dalt l’Albiol

deixant sentir com cauen les hores.

Crido i ningú no em respon.