Un desig bat les ales i és cigne que llaura el teu ventre
que ara es torna dolcesa entre les serralades dels teus pits
abans que l’ardent tempesta dels aires palpiti en el teu cos
i arranqui entre tremolors l’astorament dels teus ulls
que s’agemoleixen davant les veles de sang a l’hora feliç
que m’ajec damunt teu i entro en tu essència del somni
fet realitat que vetlla el meu amor intacte guaitant estels
i a l’instant s’ajunten cel i crit i fan trontollar les distàncies
que s’estenen entre els teus malucs i obren el doll a la paraula
florida en el silenci de l’èxtasi còsmic, oh mare de les flors.
