dissabte, 12 de juliol de 2008

B & N 162




Un desig bat les ales i és cigne que llaura el teu ventre

que ara es torna dolcesa entre les serralades dels teus pits

abans que l’ardent tempesta dels aires palpiti en el teu cos

i arranqui entre tremolors l’astorament dels teus ulls

que s’agemoleixen davant les veles de sang a l’hora feliç

que m’ajec damunt teu i entro en tu essència del somni

fet realitat que vetlla el meu amor intacte guaitant estels

i a l’instant s’ajunten cel i crit i fan trontollar les distàncies

que s’estenen entre els teus malucs i obren el doll a la paraula

florida en el silenci de l’èxtasi còsmic, oh mare de les flors.