Clar de lluna que juliol ha incendiat.
La claror, però, la poca claror que resta
de la prosaica llum del dia va confosa
pel cant del rierol que li fa perdre el seny.
I a l’aiguaneix de la Fou evoquem imatges
i records de sols que ens han escalfat la pell
i deixem anar la imaginació sota el raig
d’aquesta llarga gola d’aigües lluents
que revenen dins la foscant resplendor,
al sallent d’un clar de lluna de juliol.
