Te tingut a les mans i ara et tinc
inculcada a la pell, esqueix de glicina,
flor badada pel cian vehement.
Romans sota cada paraula que goso dir,
verdejant tots els gustos que de tu
trobo intensos, a l’eixuta memòria.
I quan se me’n va, confús, cap a tu,
el desig més promiscu, em refuses
la veritat que la tardor traspua:
la fressa precipitada de flors i fulles
que cauen damunt cada any que ve
a recobrir-nos, al despullat hivern.
