dissabte, 25 d’octubre de 2008

B & N 189



Te tingut a les mans i ara et tinc

inculcada a la pell, esqueix de glicina,

flor badada pel cian vehement.

Romans sota cada paraula que goso dir,

verdejant tots els gustos que de tu

trobo intensos, a l’eixuta memòria.

I quan se me’n va, confús, cap a tu,

el desig més promiscu, em refuses

la veritat que la tardor traspua:

la fressa precipitada de flors i fulles

que cauen damunt cada any que ve

a recobrir-nos, al despullat hivern.