diumenge, 2 de novembre de 2008

B & N 190



Aquesta matinada, encara fosc,

tot regirant papers et trobo.

T’hi trobo la mateixa mirada

crèdula i confiada que recordo.

Quants anys deuries tenir, llavors?

No més de disset o divuit

i crec que ja et miraves alguna noia.

T’atreien les incipients turgències

d’aquell esclat de poder que ignoraves,

tu, que no tenies gens clar com havies

saltat les tanques altes de la innocència

i t’endinsaves en les coses del sexe.

No feies res més que mostrar

una ridícula malaptesa, incapaç

encara de volar per no sé quin vertigen

mal instal·lat en les primeres pors.

Aquesta matinada, encara fosc,

vull dir-te que ha plogut molt

i que vivint ens hem trobat de tot.

El temps, però, ha anat dissipant

els minúsculs dubtes que tenies

i ara saps que no tot és felicitat,

ni tot foscor. Somnies dempeus encara

i encara vius els somnis que vas gosar.