dijous, 4 de desembre de 2008

B & N 195



Fixa-t’hi: un temps transparent d’abans:

fadrins i concos, oncles, tietes i pares,

dones fosques i de clares, amb botins

de xarol o espardenyes de betes llargues,

tots ben mudats, de festa assenyalada.

Què hi feien reunits dalt la Mussara?

Plànyer unes pedres que començaven

a emmudir, de ben segur. I recordar

el carrisqueig d’un ja inútil forrellat,

les garbes de fenc assolellant-se a l’era,

el tió cremant a la llar, el dens silenci

de l’horabaixa, les roderes fondes al fang.

Quin daltabaix de penyes encinglerades!

S’ha esvaït l’olor de pomes a la calaixera.

Tot cobert per la tenebror dels mals

records, on, si no a les clarianes del bosc,

es dreçaran les ombres del abatuts xiprers?

Ara que a la muntanya relluen les ossades

t’ha vingut una obsessió en fixar la memòria.