Ja no hi ha campanes al cloquer
que precàriament sobrevola la calma.
Els carreus nus, antany enlluïts,
li confereixen una crua gravetat:
un alvèol que aboca les entranyes
damunt la rude llosa emmascarada.
Un llençol blavós trampeja, mentre
l’herbei creix al repeu de l’esfondrall.
