dimarts, 30 de desembre de 2008

B & N 202



No callaré.

T’he cridat per dir-te que aquest amor que veus

és el mateix a totes les platges del món.

Sabem que en alguna s’ha decantat el vas del verí

i ens horroritza veure la carn mutilada.

No callaré.

Aquest infant que juga té els mateixos somnis

que aquell altre que ha clos els ulls per sempre.

No callaré.

Ara tot és tan confús, tan esgarrifós...

la sang dels innocents es barreja amb nadales,

massapà i torrons que s’armen i es desarmen;

guerres, tractats, armisticis: ens enganyen

els que fan la gran jugada amb la vida i el dol.

Se m’ajupen les ales del cor i no tinc veu,

però no callaré!