Vaig néixer a l’est de l’Edèn, en un jardí
on les roses i les tulipes hi florien tot l’any.
I avui, quan el fred se m’arrela als peus,
visc al llindar, a la vora del tot i del no-res,
allà on se’m confonen les portes del paradís.
Sóc de terra endins i em sé viu sota la pell
i aquesta aparença hivernenca. Tanmateix,
tinc el cor lleuger com una volva de neu.
