De copdescuit badaren els núvols
i ens vingué una rialla de claror
caient des d’un cel tan blau,
i una ala de sol esgrafiava la mar.
Dóna’m la mà, em digueres,
i junts anirem fins al cim més alt,
allà on comencen el torrents
que rossolen de la nit estelada.
Allà on tu i jo serem de nou
com dues gotes d’aigua gerda,
amor sense paraules: a la platja
plouran els besos fins a omplir-la.