dimecres, 7 de gener del 2009

B & N 208



De copdescuit badaren els núvols

i ens vingué una rialla de claror

caient des d’un cel tan blau,

i una ala de sol esgrafiava la mar.

Dóna’m la mà, em digueres,

i junts anirem fins al cim més alt,

allà on comencen el torrents

que rossolen de la nit estelada.

Allà on tu i jo serem de nou

com dues gotes d’aigua gerda,

amor sense paraules: a la platja

plouran els besos fins a omplir-la.