dimarts, 20 de gener de 2009

B & N 214



Sé que entre els núvols enlaire

tots els pensaments són més clars.

Aquí, en la indolència de l’erm

que voldria ser flor, un home sotja

els camins d’un clar matí d’hivern.

Aquesta terra té noms aspres i rotunds

esculpits a la roca nua: Punta del Corb,

d’en Gardell o d’en Botí, tots als peus

de l’alterosa Mola de Genessies.

Més que no pas la ginesta, hi campa

el coscoll i l’argelaga feréstega,

els brucs i el punxós coixinet de frare.

Aquí s’assaonen les plantes oloroses

i remeieres: timó, romaní, espígol,

poniol i també aquella ruda pudosa.

A la balança que em mesura hi pesen

molt aquests rocs, aquesta solitud

d’una mort aparent plena de vida.

Sigui com sigui, a aquests penyals,

a la terra aspra, sempre s’hi torna.