Juguen tan vivament com jugàvem ahir
nosaltres, cadells que volíem trobar
un gust menys agre a la general penúria.
Érem a l’edat distreta que ja se n’ha fet llenya,
ascles d’olivera salvatge atuïdes pel fred.
Ara tot és més prematur, més endreçat
però igual de simple, encara que els crits
i les rialles siguin les mateixes també indueixen
a plorar desconsoladament. Aviat descobriran,
aquestes mans que han tret flor en anella,
que l’endemà no existeix,
fins que no s’ha feliçment post el dia.
