dimecres, 25 de febrer de 2009

B & N 226



Juguen tan vivament com jugàvem ahir

nosaltres, cadells que volíem trobar

un gust menys agre a la general penúria.

Érem a l’edat distreta que ja se n’ha fet llenya,

ascles d’olivera salvatge atuïdes pel fred.

Ara tot és més prematur, més endreçat

però igual de simple, encara que els crits

i les rialles siguin les mateixes també indueixen

a plorar desconsoladament. Aviat descobriran,

aquestes mans que han tret flor en anella,

que l’endemà no existeix,

fins que no s’ha feliçment post el dia.