dilluns, 23 de febrer de 2009

B & N 225



Carquinyolis espluguins menjuco

quan passa la desdentegada rua,

aquests dies que també sóc feliç,

com no, veient-nos tots ben xinats.

Se’ns arrela el costum placentós

i la crítica se’n va a fer el turista,

buit el pensament, millor el rom

ens ajuda a riure. Ser feliç un dia,

tan se val que la carn se’ns torni

grassa, les botifarres ens pengin

cos avall i el pernil, aquest gloriós

tall d’ample ibèric, la lligacama

al dessota l’entrecuix no l’aguanti.

Enfilem-nos tots a l’irreal vapor

de la més utòpica Louisiana,

que ja tindrem quaresmes anuals,

tramuntanals desfalcs i llistes

endèmiques als résos de l’atur

per fer-nos passar la son i la gana.

Avui, dilluns, buides les ampolles

espirituoses, lleparem les gotes

que regalimen de les carrosses

desballestades del nostre cos,

èlitres figures atorrollades.