Carquinyolis espluguins menjuco
quan passa la desdentegada rua,
aquests dies que també sóc feliç,
com no, veient-nos tots ben xinats.
Se’ns arrela el costum placentós
i la crítica se’n va a fer el turista,
buit el pensament, millor el rom
ens ajuda a riure. Ser feliç un dia,
tan se val que la carn se’ns torni
grassa, les botifarres ens pengin
cos avall i el pernil, aquest gloriós
tall d’ample ibèric, la lligacama
al dessota l’entrecuix no l’aguanti.
Enfilem-nos tots a l’irreal vapor
de la més utòpica Louisiana,
que ja tindrem quaresmes anuals,
tramuntanals desfalcs i llistes
endèmiques als résos de l’atur
per fer-nos passar la son i la gana.
Avui, dilluns, buides les ampolles
espirituoses, lleparem les gotes
que regalimen de les carrosses
desballestades del nostre cos,
èlitres figures atorrollades.
