Obro els ulls i el món és nou:
un altre matí desficiejat
per aquest foll que menstrua.
Gotes de sang de l’ull llevant
van a podrir-se a l’estanyol
ple de veus, de sols i de pluja
que se m’han fet anys, en créixer.
Plena de dones que es despullaven.
Plena de nens xipolls que reien
quan la carn no els reclamava,
encara en la seva innocència.
