diumenge, 22 de febrer de 2009

B & N 224



Obro els ulls i el món és nou:

un altre matí desficiejat

per aquest foll que menstrua.

Gotes de sang de l’ull llevant

van a podrir-se a l’estanyol

ple de veus, de sols i de pluja

que se m’han fet anys, en créixer.

Plena de dones que es despullaven.

Plena de nens xipolls que reien

quan la carn no els reclamava,

encara en la seva innocència.