divendres, 20 de febrer de 2009

B & N 223



Què vols, hivern? Sóc un llop burell

que s’ho mira tot des del profund

silenci auroral, i a la intonsa prada

els meus ulls s’avesen a l’ull llevant.

La pluja i el buf del vent llisquen

per l’herbei on estiuen els bous,

davall la morrena que ha devastat

la ira de Thor, l’ominós sotragador

de la terra. Feresa fa, als pendissos

esbalandrats pels tretze vents,

veure com es desfan els cims nivals.

Que ululi amb alarits de triomf

la incipient primavera! Ja es destrien

els cignes pigallats que naveguen

per les ales del foranell, com proes

de vaixells albats que a la llum

del nou dia hi fendeixen camins.

Cada celatge té els seus redols,

i el meu desassossec va cap on

venteja, pels amplis meandres

de l’aigua musca del Sognefjord.