Què vols, hivern? Sóc un llop burell
que s’ho mira tot des del profund
silenci auroral, i a la intonsa prada
els meus ulls s’avesen a l’ull llevant.
La pluja i el buf del vent llisquen
per l’herbei on estiuen els bous,
davall la morrena que ha devastat
la ira de Thor, l’ominós sotragador
de la terra. Feresa fa, als pendissos
esbalandrats pels tretze vents,
veure com es desfan els cims nivals.
Que ululi amb alarits de triomf
la incipient primavera! Ja es destrien
els cignes pigallats que naveguen
per les ales del foranell, com proes
de vaixells albats que a la llum
del nou dia hi fendeixen camins.
Cada celatge té els seus redols,
i el meu desassossec va cap on
venteja, pels amplis meandres
de l’aigua musca del Sognefjord.
